L'optometria Comportamental proposa un model global de la visió, relacionant totes les habilitats visuals amb la resta de l'organisme.
El procés d'aprenentatge és el resultat d'integrar la informació que arriba al cervell a traves de diferents vies d'entrada: visió, audició, tacte, gust, olfacte, equilibri i propiocepció.
La informació rebuda de l'exterior és captada a través de tots els sentits, però és el 80% de les fibres nervioses que arriben al cervell les que estan relacionades amb la visió! Així doncs, si durant el transcurs del processament de la informació visual hi ha una interferència repercutirà directament en la manera de com veiem o entenem les coses més senzilles.
ÉS NECESSARI FER DISTINCIÓ ENTRE VISTA I VISIÓ!
Molts nens no tenen cap problema per veure objectes ben petits a llargues i /o curtes distàncies i no han de dur ulleres, però poden tenir problemes en processar les imatges que veuen, i això generar-los trastorns en el procés d'aprenentatge (lecto-escriptura, atenció visual i percepció visual entre d'altres).
És important doncs fer una valoració completa de la visió quan el nen té símptomes visuals o dificultat en l'aprenentatge, i no cenyir-se només a una valoració de l'agudesa visual.
Els nens amb trastorns relacionats amb la visió acostumen a perdre l'atenció en activitats com la lectura, escriptura, etc. Per això destaquem la importància de diferenciar entre el que pot ser un problema que es resolgui amb estimulació purament visual amb el que podria ser un problema atencional com ara Trastorn de Dèficit d'Atenció,...